Banda de la Societat Musical Lira Castellonera de Villanueva de Castellón
La banda de la Societat Musical Lira Castellonera de Villanueva de Castellón té els seus orígens en l’agrupació musical fundada el 30 de juny de 1878 per l’ajuntament de la vila a fi que assistira a les celebracions civils i religioses. El seu primer director va ser Vicente Llana Marta. Els anys 1887 i 1888 ja va participar en el Certamen de Bandes de la Fira de Juliol de València sota el nom de la “Lira”, dirigida per Francisco Ariño i Lorenzo Domingo, respectivament.
Entre 1891 i 1906 diversos directors se succeixen al cap d’aquella banda municipal: José González, Victoriano Calduch Sorli, José Dimas Delgado, Enrique Alonso Garcia, José María Ibáñez Talón i Eduardo Moreno Manella. Sembla que era tan difícil portar una seguida amb aquella agrupació de músics de poble, que tenien més entusiasme que preparació tècnica, que la banda es dissolgué l’any 1908.
La banda va ser refundada l’any 1909 sota la batuta del músic xativí Jaime Fayos Torres, el qual escriurà les pàgines més glorioses de la Lira Castellonera. Entre 1909 i 1924, el mestre Fayos no solament aconseguirà la continuïtat de l’agrupació – una labor ja digna d’elogi – sinó que, amb la seua intuició i constància, es dedicarà a la pesca i a la formació de noves generacions de músics que donaran fruits abundants en les dècades posteriors. L’any 1925 concorre a la secció primera del Certamen de València, amb un conjunt format quasi exclusivament per xiquets, per la qual cosa va ser anomenada “la banda dels imberbes”, i obté el primer premi. Dos anys després, el 1927, aconsegueix, per unanimitat, el primer premi de la secció especial del mateix concurs i des d’aleshores resta consagrada per la crítica i el públic com una de les millors bandes espanyoles. L’any 1929 actua a l’Exposició Internacional de Barcelona en representació de les bandes valencianes. Durant aquests anys la seua activitat és intensíssima: concerts i actuacions locals, preparació i participació en certámens i festivals, “contrates” per tot arreu..., sense oblidar la formació continuada. Obres de Paul Dukas, Beethoven, Cèsar Franck, Bach, Richard Strauss, Wagner, entre altres, formen part del seu repertori habitual. Són memorables les seues interpretacions de la Cinquena Simfonia de Beethoven, Don Juan de Strauss, Tocata i fuga de Bach i “Obertura” de Tannhäuser de Wagner. Castelló era un poble eminentment agrícola i tenia uns 5.500 habitants; la banda comptava amb unes 75 places.
Després del parèntesi de la Guerra Civil, la Lira Castellonera reprendrà a poc a poc les seues activitats i el mestre Fayos culminarà la seua obra. L’any 1944 obté el primer premi en el Certamen Nacional de Bandes de Música de Múrcia i l’any següent guanya el primer premi en el de València.
El 23 de novembre de 1946 mor Jaime Fayos. Era difícil substituir una personalitat tan potent i carismàtica al front de la banda. Luís Ayllón, que havia sigut director de la Municipal de València i bon coneixedor de la Lira, acceptarà el repte. En quatre anys l’agrupació obté dos primers (1947 i 1949) i dos segons premis (1948 i 1950) en el Certamen de València. El mestre Ayllón, amb la seua delicadesa i el seu art en la direcció, va saber traure el màxim rendiment d’aquells músics criats sota el mestratge de Fayos, el Mestre per excel.lència.
En marxar don Luís Ayllón, el succeiren uns directors competentíssims com Valentín Ruiz Gómez (1951-1953), Juan Mena Francés (1954-1955), Ismael Granero Fayos (1955-1956), José María Alba Llàcer (1957-1962 i 1976-1977), Antonio Peinado (1962-1964) i Francisco Hernández Guirado (1967-1969), que enregistrà un disc de passos-dobles amb la Lira. Els seguiren Pablo Sánchez Torrella (1970), Pascual Asesio Orús (1971), Eugenio Peris Gómez (1971-1974), Francisco Fort Fenollosa (1975) i Vicente Claramunt Izquierdo (1977-1981). És una època en què es fa més difícil obtenir primers guardons en els concursos, però la banda manté el seu prestigi entre les agrupacions valencianes.
Entre 1981 i 1986 la dirigirà Nicanor Sanz Sifre, professor de la Municipal de València. Amb ell obté primers premis en el Certamen de Campo de Criptana (1982) i en la secció especial B del de València (1985, ex aequo amb la banda de Torrent) i retorna a la secció especial A l’any 1986, on obté un notable tercer premi. El succeí uns mesos Òscar Creus Pla.
Sota la direcció del jove Francesc Perales Ferre (1987-1993) la banda viatja per Espanya i França i obté primers premis en els certàmens de Campo de Criptana (1989 i 1992) i Requena (1991). El succeiren Teodoro Aparicio Barberán (1993-1994), Juan Pablo Hellín Chaparro (1994-1997) i Carlos Revert Espí (1997-2004). Amb aquest últim participà de nou en el Certamen de València, en la secció primera, i obtingué el segon premi (2002). El succeí per uns mesos Alejandro Castañeda. Des del 2004 el seu director titular és Alexis Calvo López. Com a directors invitats ha tingut als mestres Moreno Gans, Magenti, Varela, Heinz Unger, Daniel de Nueda, Mariano Puig, José Ferriz i Eduardo Cifre.
Però més important que el palmarés de la banda i que la llista dels seus insignes directors és la seua gran funció social, cultural i humanística, sobretot des de la seua refundació l’any 1909. El reglament de la Societat Musical de 1925 expressava així l’objectiu de l’entitat: “fomentar las relaciones entre los artistas, y la de éstos con los aficionados; procurar cuantos medios de cultura e ilustración para sus socios; fomentar entre sus componentes la instrucción, estrechando los lazos de amistad y compañerismo, realizando todo cuanto pueda contribuir al engrandecimiento de la Banda Musical de que toma su título, en bien del reputado nombre de los hijos de Villanueva de Castellón” (Cap. I, art.1). La banda ha acompanyat i acompanya les solemnitats anuals i els fets més importants de la història recent de Castelló. La Societat Musical, l’entitat cultural més important de la vila, compta, a més, amb la Banda Juvenil i la Banda Infantil. Ha format musicalment i humana milers d’infants a través de la seua Escola de Música i ha sigut la millor ambaixadora del seu poble per tot arreu. Cal remarcar el fet que alguns músics eixits de la Lira Castellonera i incorporats al camp professional són actualment primeres figures en bandes i orquestres importants del país.
